Brafa
sportmagister Contacto sportmagister  Twitter sportmagister Español | Català | English
BUSCADOR >>>
Estàs a >>> Inici >>> Informació >>> Articles d'interès
>>>> Deixar empremta...
18/09/2012

 

Deixar empremta significa haver estat un “abans i un després” (positivament parlant) en les persones amb les quals interactuem en algun lloc o posició per aquest viatge anomenat vida.
 

Era l'any 1992. Després de profundes i exhaustives investigacions de possibles beques recorrent totes les ambaixades i oficines comercials del país (recordem que alguns de nosaltres vam créixer sense Internet…) finalment havia aconseguit identificar un postgrau a Holanda al que definitivament volia sol·licitar la meva admissió. Després de dos mesos gestionant tota la informació requerida, d'obtenir una difícil cita i d'esperar gairebé tres hores per ser rebut aquell dia, per fi havia arribat el “gran moment”.

Era el meu torn de presentar la documentació per aplicar per a la beca. Nerviós i conscient que no hi ha una segona oportunitat per causar una primera impressió, em vaig apropar lentament a la finestreta on, de l'altre costat del cristall, estava una senyora mirant cap avall mentre llegia uns documents. La seva funció era la de determinar què expedients eren aptes per enviar a Holanda per a avaluació i quins no. Sense aixecar el cap, la senyora em va preguntar què volia i una vegada li vaig respondre, em va demanar la documentació. Sense immutar-se, i encara sense aixecar el cap, em va preguntar en to taxatiu per què volia anar a estudiar a Holanda, a la qual cosa òbviament vaig respondre amb un discurs assajat en més de cent ocasions per no dir res que anés a minimitzar les meves possibilitats. Encara sense aixecar el cap i sense la més mínima mostra d'expressivitat, la senyora revisava una vegada i una altra la documentació. De sobte, es va quedar totalment glaçada mirant per cinc segons alguna cosa que, segons sembla, li havia cridat l'atenció en la documentació. A càmera lenta, i mentre es llevava les ulleres, va aixecar el cap i per primera vegada em va mirar a la cara, va interrompre abruptament el meu “discurs” i em va preguntar en to intimidatori i mirant-me fixament als ulls: “El seu pare és Héctor Díaz Newman, el professor?” Després de respondre-li amb un sí temorós davant tan intens to de la pregunta, aquell rostre fred i poc expressiu es va transformar en un gran somriure acompanyat d'una frase que mai oblidaré: “Aquest senyor va ser el millor professor que jo vaig tenir; per favor, dóna-li moltes salutacions”. Òbviament, el to de l'entrevista va canviar de forma radical.

Bé, no únicament el to doncs, per no atabalar-los amb els detalls de la història, només els diré que mentre escric aquesta nota estic mirant el diploma d'aquest postgrau. El meu pare definitivament havia “deixat la seva empremta” en aquesta ex alumna i jo, el seu fill, havia collit els fruits…

No és la intenció d'aquest article parlar de les virtuts docents del meu pare ni compartir una més de les meves anècdotes personals. Simplement em sembla il·lustratiu aquest exemple que evidencia la importància de sempre deixar empremta. Però, què és realment “deixar empremta”? Deixar empremta és deixar “alguna cosa positiva” a la memòria de tots i cadascuna de les persones amb els qui interactuem, sigui per tres segons o per tota una vida. Deixar empremta significa també haver estat un “abans i un després” (positivament parlant) en les persones amb les quals interactuem en algun lloc o posició per aquest viatge anomenat vida.  

Deixar empremta no es tracta només d'agradar, de caure bé o que tots diguin que tu ets bo. No estem parlant de guanyar un concurs de popularitat. De fet, si mirem retrospectivament, a moltes de les persones que van deixar empremta en nosaltres, en algun moment les varem considerar injustes, ja fos per ignorància o per incomprensió. I si ens anem més enllà, molts dels grans personatges que han deixat una empremta més profunda a la humanitat no van ser entesos en el seu moment. 
 

Qui no té un bon record a aquell entrenador que tant esforç ens va obligar a donar (però a qui agraïm l'haver-nos inculcat la disciplina i coneixements que tant ens ajuden a l'actualitat) o a aquell pare que ens va castigar “injustament” per haver fet una ximpleria (però a qui agraïm l'haver-nos inculcat els valors que ens acompanyen avui)? Aquestes persones van deixar empremta no per “ser bons”, sinó perquè avui valorem el que van aportar a la nostra vida en un moment determinat. Fins i tot si encara avui no aprovem la seva forma de fer-ho, veient les coses en perspectiva, valorem i apreciem la noblesa de les seves intencions. 

Per deixar empremta no cal ser algú important ni una persona propera ni compartir molt temps amb algú. No deixa empremta el cambrer que ens rep amb un somriure, ens crida pel nostre nom i ens pregunta si volem el nostre plat preferit preparat com sempre? O el carnisser del supermercat que ens guarda tots els dimarts el nostre tall tal com ens agrada? O l'estrany que ens va ajudar desinteressadament després d'un accident i al que volguéssim tornar a trobar per donar-li les gràcies? O aquell serè que ens va donar una càtedra d'honestedat en retornar-nos la cartera que ens va caure sense adonar-nos i que no va acceptar un cèntim a canvi? A exemples com aquests podria dedicar cent pàgines, però crec que són més que suficients per il·lustrar el meu punt de vista. 
 

Practiquem l'art d'intentar sempre deixar empremta. No importa què imatge actual nostra puguin tenir els altres, doncs cada dia és un renéixer i una oportunitat nova d'intentar-ho. Donem un bon consell, recolzem una causa, diguem un compliment, ensenyem a algú, corregim amb cura... Realment costa poc fer-ho i la seva transcendència és molta, ja que l'única cosa que ens fa eterns són les vivències que deixem en els altres. I aquestes vivències només s'aconsegueixen deixant empremtes…

www.gestion.com

Altres apartats relacionats:

banner San Filipo

La frase del día

Boletín

    Sportmagister

      Educación de valores a través del deporte | Fundación Brafa 2020 | | Crèdits