Brafa
sportmagister Contacto sportmagister  Twitter sportmagister Español | Català | English
BUSCADOR >>>
Estàs a >>> Inici >>> Educació >>> Tips >>> Professors i entrenadors
>>>> Llarg és el camí de l'ensenyament per mitjà de teories; breu i eficaç per mitjà d'exemples
14/12/2011

1.- La disposició i la confiança de l'educand cap l'educador o entrenador no és un repte a incentivar sinó que es dóna. En primera instància l'educand és dòcil a l'actuació de l'educador. Perquè es mantingui aquesta disposició tenir en compte que aquesta relació s'estableix entre dues persones situades en diferents nivells de maduresa i formació per això l'educand valora més qui comunica que el que es comunica. Aquesta autoritat cal cuidar-la amb obres i amb coherència, no només amb paraules, si no al final es limitarà a una relació merament formal.

2.- "Per ajudar a un subjecte, primer necessita ser comprès. La comprensió dels joves ve a través d'escoltar, escoltar i escoltar "(García Hoz). Els educands necessiten temps perquè a poc a poc vagin obrint la seva intimitat. Quan l'alumne és genuïnament rebut o tractat com un 'tu', la paraula del docent opera amb eficàcia i crea una resposta emocional d'acostament i desitjos de respondre.

3.- La disponibilitat sense límits no és formativa. L'educador eficaç necessita temps d'estudi i reflexió. La seva tasca no es limita únicament al consell, també ha de formar-se. Amb més motiu si es tracta d'adolescents ja que en aquestes edats, per els seus canviants estats d'ànim, a vegades, busquen més ser escoltats que deixar-se orientar. En aquest cas quedar amb ell per més tard i fer-li veure que l'eficàcia no rau en la immediatesa sinó en la serenitat. Amb això aconseguim que l'educand valori el temps del professor i es trobi més disposat per acollir els consells i deixar-se ajudar.

4.- L'exemplaritat o la proximitat a l'educand no significa substituir l'educand en els seus deures. S'equivocaria l'educador que, per un fals desig d'ajudar, s'oblidés que el que pugui fer l'educand ho fes ell. La subsidiarietat, contrària al paternalisme, suposa deixar que l'educand intenti complir les seves responsabilitats per molt que li costin.

5.- La cura de la imatge personal cal centrar-la sempre en la relació amb els altres. Qui interactua amb nosaltres és sempre una persona digna i respectable. Independentment de les simpaties o afinitats tota relació exigeix respecte i afabilitat ja que vivim en societat i de forma natural s'estableixen aquestes. La higiene corporal, la neteja de la roba, el pudor en el vestit, la disposició del cos troben el seu sentit precisament en que l'important de tota relació personal és arribar a la intimitat de la persona i poder-li ajudar quan ho necessiti.
 
6.- És propietat de l'acció humana estar oberta a moltes possibilitats, però aquella s'especifica, es concreta sempre en un espai o lloc determinat. És en aquest "on" on la persona posa en pràctica els seus talents. L'exemple és un hàbit que implica la intel•ligència, la voluntat i la llibertat. La intel•ligència suposa posar en pràctica tots els nostres coneixements, la voluntat intenta actuar sempre buscant la veritat i el bé dels altres i la llibertat implica buscar millorar en cada acció. La possibilitat de millorar i d'ajudar els altres a superar –se és el límit de la incumbència.

7.- La competència posa l'atenció al medi i la fi. No importa quins mitjans posar per arribar a la fi prevista que habitualment sol estar mesurat en termes de renda, estatus o benestar. La competència estimula l'individualisme ja que tot es centra en la meta a aconseguir i deixar de banda altres realitats de la persona. La persona competent és aquella que ha estat educada per actuar, respondre, desenvolupar i discernir les possibilitats del seu entorn per convertir-les en realitats. El educant ha d'entendre que la seva vida té un valor, no per les metes o fins aconseguits, sinó perquè és capaç de comunicar solidaritat, ajuda, afecte, que són elements que formen part del creixement personal i de la societat.
 
8.- Les persones són una unitat tant en el pensar com en l'actuar. És cert que la vida privada i la vida pública no s'han de barrejar però tampoc es poden separar. Una altra forma de viure suposaria una esquizofrènia difícil d’aguantar. La sinceritat de vida fa que les persones siguin equilibrades i es mostrin tal com són. L'exemple que transmetem estarà sempre mediatitzat per la manera com ens comportem i pensem. Una persona no és el que diu o el que pensa sinó el que és.

9.- L'exemplaritat té un component ètic perquè suposa un comportament que influeix en la conducta dels altres. Aquest predicament, si està dirigit al bé, no coarta la llibertat de les persones sinó que les fa més lliures ja que l'autèntica llibertat està en escollir allò que és correcte en cada moment. Amb la seva actitud ètica l'educador no només garanteix l'aprenentatge sinó que forma a la persona de l'alumne.

10.- La persona exemplar és sensible al que passa al seu entorn, ja que la senzillesa porta a estimar i un té  cura allò que estima. La preocupació de ser exemplar fa a la persona més senzilla, despresa de si mateixa, ja que no està tan pendent del que diran com d'allò que pot transmetre als seus educands
 

Altres apartats relacionats:

banner San Filipo

La frase del día

Boletín

    Sportmagister

      Educación de valores a través del deporte | Fundación Brafa 2020 | | Crèdits