La mentalitat del nen esportista.

Diuen que l'esport forja el caràcter. Si observem els grans beneficis que l'esport aporta a les persones, podrem comprendre per què el nen esportista té una mentalitat competitiva, disciplinada, entregada i un gran afany de superació personal.

1. Característiques del nen esportista

L'esport i el moviment són molt importants en la infantesa, els ajuda al seu desenvolupament físic i emocional. A més, desenvolupen qualitats psíquiques importants com a seguretat, la presa de decisions, la disposició al risc i l'autoconfiança.

En el cas particular dels esports d'equip, veiem una sèrie de beneficis en l'àmbit educatiu que fan molt recomanable la seva pràctica des d'edats molt primerenques perquè estimulen l'afany de superació personal, s'exercita l'esperit de sacrifici, s'aprèn a respectar unes regles de joc, a treballar en equip i es fomenta el companyerisme.

Són actituds que una vegada consolidades, traslladaran a la seva vida quotidiana i formaran part del seu caràcter i forma de ser i d'actuar. Els nens esportistes tenen una mentalitat molt positiva cap a l'aprenentatge, aprenen a actuar en situacions tenses i prenen decisions claus en fraccions de segons. Mentalitat que els serà molt útil en la seva vida quotidiana.

2. Disciplina i autocontrol

Una de les primeres coses que el nen arriba a comprendre en l'esport, és que l'esforç físic i el cansament, és quelcom natural que formen part de l'esport. Podem dir que el nen esportista posseeix una mentalitat disciplinada, sap que del seu esforç personal i del de cada un dels components del seu equip, dependrà els èxits que poden obtenir.

Els resultats que espera amb l'esport poden estar en funció a una competició on el que busca és guanyar o poden ésser resultats personals, la satisfacció dels quals és superar-se i millorar contínuament.

És exigent amb si mateix, per la qual cosa és natural que sigui disciplinat i per la qual cosa tingui autocontrol. Busca tenir un bon rendiment, es planteja objectius i sap superar els obstacles que li dificulten compaginar els estudis amb l'esport.

Amb l'esport augmenta la seva autoestima, millora la seva autopercepció i obté un major coneixement personal. Si el nen s'enfada amb freqüència i falta el respecte pel fragor del moment en la competició, els pares i l'entrenador li hauria de parlar sobre la forma de manejar la situació, mentre li reconeixen que en l'agitació de la competència es fa de vegades difícil el mantenir-se controlats i respectar els altres. És important emfatitzar que el comportament irrespectuós no és acceptable.

3. Organització i compromís

A mesura que passa el temps i es van fent mes grans, és més difícil compaginar un esport que li exigeix el compromís d'assistir als entrenaments i a les competicions, torneigs o partits, amb els estudis.

Portar ambdues coses amb èxit requereix un gran esforç i tenacitat, en determinats moments pot ser molt dur i difícil d'aconseguir. Per això, hem de destacar la tenacitat dels nens compromesos amb l'esport. No obstant això cal impedir que l'esport absorbeixi el petit de tal manera que li resti temps d'estudi o descans. És fonamental aconseguir un equilibri entre obligació, diversió i descans.

4. Competitius?

Els nens esportistes tenen una mentalitat competitiva. Els agrada competir i comparar-se amb els altres, mesuren el seu rendiment i el seu progrés en funció dels altres.
La competitivitat és una cosa natural que és present en els nens i en l'esport, el problema sorgeix quan és malament interpretada pels pares, l'entrenador o el propi nen. La competitivitat ben entesa no és dolenta perquè serveix d'estímul per progressar en qualsevol faceta de la vida. Una altra cosa és quan es converteix en una obsessió per guanyar o per l'èxit propi.

No podem permetre que practicar un esport es converteixi en una activitat negativa per als nens. La competitivitat és sana, és una cosa que ajuda a superar-se i aconseguir metes. Sens dubte existeix gent que no sap competir de manera lleial i fa trampa, aquest és la part negativa. Tanmateix, no podem oblidar que a l'autèntic esportista li agrada el joc net.

La competitivitat basada en la superació personal, en la cooperació amb els companys i el respecte envers els adversaris, és part del procés de formació integral dels nens.

5. Esforç i superació personal

Aquests nens adquireixen una mentalitat lluitadora, no es deixen vèncer davant de l'adversitat, estan acostumats a la derrota, a no sobresortir, ni destacar i a assumir la victòria amb respecte envers l'adversari.

A través de l'esport els nens aprenen la importància de l'esforç personal i de la superació. Descobreixen com amb constància, disciplina i esforç es poden assolir metes, això els omple d'esperit de superació i els forja un caràcter fort i disciplinat.
La superació personal és un medi per conèixer les seves capacitats com a resistència, temperament, autocontrol i, sobretot, una font d'emocions, on la derrota i el triomf se senten constantment i intensament.

Aprenen a plantejar-se objectius i a treballar durs per aconseguir-ho, a col•laborar amb els companys, a aprendre a resoldre discrepàncies dialogant, a veure diferents alternatives en el joc, a relativitzar la derrota i a reaccionar positivament davant els errors propis.

En definitiva, viuen moments en els que es poden donar innombrables situacions, davant les que cal valorar, decidir i respondre en cada moment. És aprendre a viure a través de l'esport.

Dra. Trinidad Aparicio Pérez.
Psicòloga clínica. Psicòloga escolar.
Granada.

www.pulevasalud.com

Tornar | Versió imprimible | Enviar a un amic