Brafa
sportmagister Contacto sportmagister  Twitter sportmagister Español | Català | English
BUSCADOR >>>
Estàs a >>> Inici >>> Informació >>> Articles d'interès
>>>> L'esport: una reserva de valors per a una societat conformista
28/08/2018

 

Hi ha molts testimoniatges que parlen per si mateixos dels valors de l'esport i de com són interioritzats pels qui ho practiquen, sobretot si compten amb el suport de la seva família. Un d'ells és el de Rafa Nadal.

 

Rafa Nadal va ser entrenat, des de la seva infància, pel seu oncle i mentor Toni, qui el va endinsar en la tècnica del tennis mentre li inculcava els valors de l'esport. Aquesta conjunció d'objectius seria decisiva para la forja del futur campió. Toni afirma que el que ha distanciat sempre a Rafa dels altres tennistes és la seva força de voluntat, el seu coratge i el seu esperit de superació. Aquests valors serien la collita de la llavor que van sembrar els seus avis, els seus pares i el seu entrenador. Li van ajudar a forjar la seva personalitat i a créixer en fortalesa, ordre i humilitat.

Quan Rafa va començar a guanyar partits Toni li deia: “has estat bé, però no presumeixis; el tennis solament és passar una bola per sobre d'una xarxa”. Cada vegada que entrenava o jugava, Rafa carregava amb el seu equipatge i deixava el vestuari tan ordenat com ho va trobar. Avui, després de ser el número 1, ho segueix fent.

La pràctica de l’esport per si mateixa no garanteix el desenvolupament de valors. L'educatiu no és només l'aprenentatge de les tècniques i habilitats, sinó, a més, que el jugador adquireixi bons hàbits en la seva millora personal.

L'esport és formatiu quan permet desenvolupar tant els aspectes psicomotrius com els soci-afectius; quan concep la competició com a superació d'un mateix i no com a enfrontament amb uns altres.

La pràctica esportiva ben orientada promou la integració social de persones molt diferents; genera sentit de pertinença entre els membres d'un equip; afavoreix el compromís amb alguna cosa o algú; fomenta l'autoconeixement, detectant les pròpies capacitats i limitacions.

En una època en la qual ens lamentem de la crisi social de valors, no es pot desaprofitar el millor mitjà per desenvolupar-los d'una manera natural i estimulant: l'esport formatiu. Cada família i cada col·legi ha de ser (segons les seves possibilitats) una escola de valors esportius. Però de fet ho són? En molts casos no. L'Educació física sol ser més 'física' que educativa.

En descàrrec dels pares i professors cal dir que l'ambient social no els ajuda: el model predominant valora molt més la tècnica i la força física que els valors socials i ètics. A més, existeix una mentalitat generalitzada que l'esport (especialment el competitiu) es justifica només pels resultats, com ho denoten expressions d'aquest tipus: “Cal guanyar com sigui”. Amb prou feines es valora la maduresa personal que aporta la pràctica esportiva en edats de formació.

Amb aquesta mentalitat, no és estrany que els nens i adolescents d'avui es topin amb mals exemples a les pistes esportives, que els indisposen per descobrir i viure valors. Un d'ells és el dels pares 'hooligans'. 'Hooligan' és una paraula anglesa que es refereix a joves fanàtics d'un equip de futbol que s'organitzen com a bandes i protagonitzen baralles. Últimament s'aplica a alguns dels pares que acompanyen als fills petits quan aquests disputen un partit. Al llarg del mateix el pare 'àrbitre' corregeix a crits les decisions del jutge del partit; el pare 'entrenador' no cessa de donar indicacions al seu fill. En algunes ocasions els pares incorren en un comportament agressiu entre ells, que segueix sent notícia a les seccions de successos dels diaris.

Una vinyeta còmica de Ferrán es refereix a aquest problema. Un pare entra en una instal·lació esportiva acompanyat de dos fills petits i es troben amb un avís:

“Prohibida la violència física i verbal en el recinte”.

-És una prohibició per als jugadors?, pregunta el pare.

-No, és per als pares, respon un dels fills.

Els adolescents i joves que fan esport de debò corren menys risc de caure en addiccions que els que no ho fan. A més, solen tenir més i millors amics.

Si s'aconsegueix que l'educació física no es redueixi a exercici corporal, sinó que inclogui actituds i hàbits formatius, s'haurà donat un gran pas per a la promoció de valors personals i socials.

Danny Gable, campió olímpic de lluita lliure, va afirmar que les medalles d'or no estan elaborades amb or; estan fetes de suor, determinació i un aliatge difícil de trobar anomenat coratge.

 

Gerardo Castillo Ceballos, professor de la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Navarra

lasprovincias.es

 

Altres apartats relacionats:

banner San Filipo

La frase del día

Boletín

    Sportmagister

      Educación de valores a través del deporte | Fundación Brafa 2019 | | Crèdits