Brafa
sportmagister Contacto sportmagister  Twitter sportmagister Español | Català | English
BUSCADOR >>>
Estàs a >>> Inici >>> Informació >>> Articles d'interès
>>>> Esport juvenil, massa exigència?
12/07/2018

 

Els experts proposen nivells diversos perquè una majoria d'adolescents abandoni la pràctica esportiva.

 

El 70% dels adolescents entre els 14 i 15 anys abandonen la pràctica esportiva en bona part degut al nivell d'exigència i dedicació horària que requereix. És un moment en el qual s'incrementa la pressió en els estudis i hi ha poques alternatives per dedicar-se d'una forma més flexible. “Això també s'observa”, assenyala Jordi Segura, president de la Associació Catalana de Psicologia de l’Esport i professor de Blanquerna-Ramon Llull, “en el pas de l'institut a la universitat”.

“És necessari així obrir un debat”, afegeix, “sobre què es pot fer perquè els joves segueixin implicats en la pràctica esportiva, sense necessitat que siguin uns cracks i sense entorpir l'exigència acadèmica”. El debat s'ha posat sobre la taula després de la publicació per part de l'Acadèmia Americana de Cirurgia Ortopèdica de diversos estudis, recollits per la UOC, en els quals s'indica que cada vegada en edats més primerenques els nens i nenes s'especialitzen en un únic esport per la pressió dels pares.

Una pressió progressiva que pugui acabar produint un burn-out entre aquests joves esportistes impedint una relació sana i llarga amb l'activitat física. L'anàlisi que es fa de l'esport nord-americà no pot traslladar-se exactament, ja que allí la competició es divideix en estacions (tardor, hivern, primavera) en les quals es practiquen disciplines diferents, però si que hi ha similituds.

“La pràctica esportiva no ha d'entendre's com una professió sinó com un estil de vida”, indica la doctora Blanca Roman, professora de Nutrició i Rendiment esportiu a la UOC. “La família i l'entorn han de treballar perquè l'esport acompanyi als joves fins la vida adulta”.

Però, com? No es pot aplicar un patró per a cada nen i, per això, Jordi Segura considera que “seria convenient crear centres d'orientació esportiva perquè nois i noies puguin assessorar-se i saber per on poden anar, quines alternatives tenen si en un moment determinat volen fer un canvi sense que això suposi l'abandó. Una orientació esportiva no per buscar l'èxit, sinó per poder seguir fent esport en funció de l'interès de cadascun”.

En aquesta línia, el president dels psicòlegs esportius indica que també seria interessant crear la figura de l'acompanyant. “O sigui, una espècie d'assessor que pugui guiar als joves de forma no professional, entenent que cada nen necessita un grau d'exigència diferent. L'objectiu és evitar aquesta saturació i la pèrdua del plaure per l'activitat física i la competició”.

La UOC també posa el focus en els pares, en entendre que molts d'ells projecten en els seus fills els seus propis desitjos. Sovint, s'assenyala, la pressió per formar part de l'elit “prové més de les aspiracions paternes que de les dels joves”.

“Així mateix seria convenient”, indica Segura, “obrir la porta a una via en la qual l'esport estigui menys institucionalitzat. És a dir, que la pràctica no només depengui de les organitzacions dels clubs i les federacions, que es desenvolupin estructures intermèdies menys clàssiques”. En aquesta línia cal llegir el progressiu creixement de l'esport de carrer, on un exemple és l'èxit dels tornejos 3x3 de bàsquet.

El plantejament d'aquest debat no implica que s'hagi de modificar la trajectòria esportiva d'aquells nois i noies als qui els agrada dedicar-se de forma intensa i amb un nivell d'exigència alt. Significa crear els camins perquè aquells que no encaixen amb aquest model, per motius diferents, puguin escollir altres vies intermèdies sense haver de penjar tan aviat les botes o les sabatilles.

Algunes pautes:

Divertir-se. L'objectiu principal de la pràctica de l'esport entre els joves és divertir-se i aprendre els fonaments perquè l'activitat física els acompanyi durant molt temps. Aquest és un dels punts que es recull en les recomanacions de l'Acadèmia Americana de Pediatria (AAP).

Objectius. Seguint amb els consells de la AAP, s'indica que el jove esportista que decideix apostar a fons per una especialitat hauria de plantejar-se uns objectius realistes i apropiats, distingint-los dels quals puguin proposar els seus pares o els entrenadors.

Descansos. En el context americà (on s'entrena gairebé diàriament) es proposa que al llarg de l'any es prenguin descansos amb un total de tres mesos, períodes que es poden dedicar a practicar activitats físiques diferents. També es recomana descansar un o dos dies per setmana.

 

Cristina Sen

lavanguardia.com

Altres apartats relacionats:

banner San Filipo

La frase del día

Boletín

    Sportmagister

      Educación de valores a través del deporte | Fundación Brafa 2019 | | Crèdits