BUTLLETÍ MENSUAL
No 195 Maig I 2019 - 27/05/2019
Incrementar mida lletra Mida letra Decrementar mida lletra
 
Entrevista amb Ona Carbonell

Ona Carbonell ha triomfat en el món de la natació sincronitzada. Com ens explica en la següent entrevista, els seus èxits van lligats directament a l'escola de valors que ha viscut a casa, al costat de la seva família.

 

Quant va lligat a l'esport l'èxit amb la paraula “esforç”?

Per a qualsevol esportista l'esforç va de la mà. Quan et proposes un repte molt gran, com més grans és el repte, més grans és l'esforç i més sacrifici hi ha. L'esport és una vida sacrificada, és una vida molt solitària, una vida dura. És una vida en la qual has de ser molt valenta perquè has d'afrontar reptes molt difícils i a vegades gairebé inassolibles.

De petita, va ser casa teva una escola de valors? 

Sí, per descomptat. A casa també em formava, fora de l'esport. Si no m'agradava la crema de verdures, perquè l’esmorzava, la menjava, la sopava… Fins que no me la mengés, doncs seguia amb la crema de verdures. Per als meus pares va ser molt important inculcar-nos el tema dels estudis. Des de molt petita han tingut molt clar que mai volien que ho deixés. Era igual d'important ser campiona del món com culturitzar-me, estudiar i aprendre.

Quin és el principal valor que t'han transmès els teus pares?

Que el treball i el voler mouen muntanyes, no tant les qualitats que una persona tingui, sinó el que s'esforci i el que dediqui per a aconseguir aquest repte. He tingut el gran exemple a casa. Els meus pares han estat molt treballadors. Ho són els dos. 

De quina manera et van ajudar a la teva carrera com a esportista?

Estant amb mi, acompanyant-me. Jo recordo mil moments en què els meus pares han estat allí i que, sense aquesta abraçada, sense les seves paraules, no hauria aconseguit aixecar-me. Sobretot en moments després d'entrenar, plorant, conduint, que no podia veure ni la carretera… i arribar, i la meva mare posar-me gel a les cames, fer-me una abraçada i fer sempre teràpia familiar perquè tornés a motivar-me i a lluitar. 

Hauries aconseguit tots els èxits que has assolit sense els teus pares?

No, en l'absolut. Els meus pares mai han estat agents, mai han estat entrenadors, mai han estat psicòlegs… I això crec que és essencial. No tenen la medalla, però els dec tantíssim, que per a mi les medalles són seves. Sense aquests trajectes amb cotxe, sense teràpies familiars, sense el gel a les cames, sense les milions de coses que han fet, les meves medalles no serien aquí. 

Perfil

Després d'iniciar-se en el món de l'esport amb la gimnàstica rítmica, Ona Carbonell Ballestero va començar a practicar natació sincronitzada als deu anys. Aquesta disciplina se li va donar immediatament molt bé, a causa de la seva gran flexibilitat i a trobar-se, literalment, com a peix a l'aigua. Malgrat no ser convocada per a participar en els Jocs Olímpics de Pequín, no es va rendir i va continuar esforçant-se, aconseguint el seu gran èxit quatre anys més tard, a l'Olimpíada de Londres 2012, en la qual va guanyar una medalla de plata, en duo, al costat d'Andrea Fuentes, i una de bronze, a la prova per equips. Una de les esportistes espanyoles més reconegudes i admirades, Ona ha guanyat, entre Jocs Olímpics, Campionats Europeus i Mundials, més de 30 medalles.

 

 
Destaquem

 

Introducció:

 

La Fundació Brafa i La Lliga Sports han unit forces per a llançar la campanya Escola de Valors, en la qual es posa un èmfasi especial en el paper dels pares amb fills que es dediquen a la pràctica esportiva.

“No han estat representants ni agents ni entrenadors”, explica la medallista olímpica, Ona Carbonell, quan parla sobre el paper que han tingut els seus pares a la seva carrera esportiva. I és que la labor dels pares, en l'esport dels seus fills, ha de ser, com en qualsevol altra disciplina de la vida, acompanyar-los en el camí, donant-los sempre el suport que necessitin.

Ho hem comentat diverses vegades, però tornem a repetir-ho. L'esport és una eina excel·lent per a compartir moltes coses amb els nostres fills, per a conèixer als seus amics, per a establir llaços que ens permetin xerrar amb ells i saber què els ocorre. L'esport és una part essencial de la seva formació com a persones. No desaprofitem l'oportunitat que se'ns brinda, buscant i exigint uns resultats que no van relacionats  amb el nostre paper d'educadors ni ajudaran en la formació dels nostres fills.

 

Test Recomenat   Article relacionat:
Vostè és el seu pare, no el seu entrenador!
Recepta Recomanada

 

 
Pla d'educació esportiva

Et proposem aquestes cinc làmines centrades en els valors d'aquesta quinzena corresponents a les respectives edats.

Jo dono les gràcies
de 4 a 5 anys
Compleixo les normes a l’escola i a casa
de 6 a 7 anys
Estudio tots els dies
de 8 a 9 anys
Mai m’en burlo d’amagat d’un altre
de 10 a 11 anys
Confio en les meves pròpies possibilitats
de 12 a 13 anys
+ informació 
 
Test recomanatTip recomanat

Et suggerim aquest mes el següent test d'autoavaluació:

Tinc un fill esportista. Quina és la meva actitud?

Per aquest mes et recomanem:

La importància d'acompanyar al meu fill en el seu camí a l'esport

+ informació + informació 

Notícies
Bielsa dóna una lliçó de joc net: obliga els seus jugadors a deixar-se marcar un gol després d'anotar amb un rival lesionat14/05/2019
Perico Delgado: “Jo no era un ciclista, era una telenovel·la”14/05/2019
Roger Federer: “Si pogués triar seria una persona corrent”14/05/2019
 
© Fundació Brafa 2019